Benvinguda

L'alumnat de les Aules Obertes volem ensenyar-vos alguns dels nostres treballs. Esperem que us agradin.

Descripció dels Ximpanzés

Vieja: Va néixer l'any 1963, un el zoo de Barcelona.
           Té la pell de color gris clar uniforme.
           És una mica grosseta.
Es proucupa pel grup, i té una fiila que es diu Kala.

Kala: Va néixer l'any 1993 al Zoo de Barcelona.
         Té la pell de color gris i escàs.
         La seva cara és de color marró clar, les seves orelles les té molt grans.
         Té una filla que és adoptada que és diu Juma que és la més petita del grup.
Obé: Va néixer l'any 1992.
         Té poc cabell a tot el cos. té la cara marró clar amb taques negres i també les té al pit.
         Té l'esquena mig negra i mig blanca.

Yogui: Va néixer 1991 al Zoo de Barcelona.
           Dimensions menors que Obé.
           Té el pell joc i daurat, la cara marró.
           El peu dret està manca de dos  dits.
           Complexió atlètica.
           Es el mascle dominant del grup i juga molt amb la Juma. Però abans no l'aceptava però al pas del                  temps la va aceptar com un del grup.

Blanquita: Va néixer l'any 1992.
                Pel fosc, Taqueta blanca, zona lumbar pelada.
                Llavi superior i inferior(intern) amb taca rosa.

Negrita:   Va néixer l'any 1992.
               Pel abundant i gris. Meitat inferior de l'esquena més clar.
               Llavis negres.
Juma: Va néixer l'any 2010.
          La Juma va haver de viure sense la seva mare real. Perquè no volia alimentar-la.
          I en el zoo on estava tenia una cuidadora que l'hi donava menjar, canviar els bolques, jugava amb ella,           etc.
          Déspres en el zoo que tenia abans va fer un reportatge per buscar-li una mare adoptiva.
          Després vam trobar el Zoo de Barcelona un Ximpanzee que mai ha tingut. Primer vam fer una prova           per veure si ella l'acceptava. Després vam fer amb el grup. Abans el Yogui no l'aceptava, però a poc             a poc es va acostuma a veure-la i aceptar-la.

Marina Vieira